ANY DOS MIL

LEMA: PAU I GERMANOR

Quan despertem al mati
posats d’empeus a la terra
invoquem al Déu Divi
que’ns alluny del destí
la Mort que al Mon s’aferra
oerqué del cel blau i estel•lat
avui ningú s-hi emmiralla
per la guerra emmatginat
només la Mort la heretat
perqué ens faci de mortalla
doncs ella amb della esmolada
i llur sarcàstic somris
malgrat sia menys-preada
ens obri la portalada
del nostre etern Paradiç
ja que al cloure les parpelles
i el somni etern descanseu
perqué voleu les estrelles
i les seves maravelles
si res del Mon s’endureu.

Abans tots els cors glatien
per la vida i per l’amor
ja mai per l’odi vivien
captius de la germanor
fiteu la vostra mirada
envers l’infinit del cel
peró avuj la Ciencia admirada
i per totom venerada
es amarqa con la fel
perqué la seva grandesa
es dels erudits i profans
venerada con Deesa
sense ovidar llur vilesa
roban el pa i travall als humans.

Perqué voleu fer Babels
de ferro per arrivar-hi
si despres da tans desvels
ni una flor heu de trovar-hl
ni el regaliu de una font
que la vostra sed apagui
ni un cau sens llum us amagui
quan caureu vensuts per la son.

Perqué voleu alçar mes Imperis
en els estels? heu somniat
sense recordar els temperis
ni els sagnans captiveris
que sols runes han deixat.

>

Pobles humils reveleu-vos
que us trapitgen i escarneixen
com els Roures arreleu-vos
peró ja mai oblideu—vos
que també els Escardots floreixen.

Prou malgastar mes mil-lions
per arrivar fino el astres
esmerçeu-los am accions
que alliverin les Nacions
de la fam que fa desastres
i quan l’any dos mil que ja avança
no ens porti de nou l’afront
fent-nos viure la recança
que’ns emplena da frisança
presentin l’estrall del mon.