In Memoriam

(1953)
Al meu germà polític.
Francesc Correa Martínez (a.C.s.)

Que sols pel be i l’amor treballa
seguint aquesta vida, tan breu, per a l’humà,
sofrint resignat el dolor que l’embolcalla
repartint conçol al terrenal germà,
el teu pas no és cosa passatgera
puig tothom recordà tanta bondat
per tú sembrada, que florirà tan encisera
perquè es la santa flor de caritat
qu’embrauma al cor d’aquells que tú estimares
i des de el cel, recordaràs amb il·lusió
perquè en vida llurs mals tú dissipares,
ofrenan-te en canvi ells una oració,
que és una flor que mai marcida
ta teva tomba adornarà
puig la oració, eterna com la vida
celestial, tampoc no es marcirà.

Barcelona, 25 de setembre de 1953
Publicat a “El Eco de Sitges”