i Trist recort !
(Inspirat de La Mare eterna)
Tot tendreça es vostra parla;
la paraula, us ix del cor;
ja mai mes podré oblidarla
la veu santa del amor.
***
Vostre amor no esdevenia
com la Ilum clara del sol,
car en ella hi regnaría
a toseor del desconsol.
***
L’ encisera primavera
les rosselles fa brollá;
i en Florenci ab sa dalera,
lo seu verç fa germiná.
***
La Marió, la flor hermosa,
la beça sense recél,
hi llenga la mes flairosa
a la testa d’ en Gabriel.
***
Esta flor es la flor santa
qu’ els liigará eternament
per finir d’ una vegada
llur terrible sofriment.
***
Les arbredes son ja seques
i els camps son tots arressats,
i les pobres aurenetes,
deixan Ilurs nius oblidats.
***
En la cambra silenciosa,
el poeta hi ha finat;
son ánima no es nostra,
sols l’ obra ens ha deixat.
ENRIC PERBELLINI.
Ciutat, 17-5-12.
Poema escrit el 17 de Maig de 1912 i publicat el juny del mateix any.
